Descripció
En tombar aquestes pàgines, després d’aquesta introducció, un individu mira severament cap al carrer. Ho fa de braços plegats des de la quadrícula de finestres d’un edifici. Inevitablement, atreu la mirada de l’espectador de la instantània, que se sent observat i jutjat. Veu —veiem— la fotografia des de la posició del vianant, tot i que estiguem asseguts còmodament en un sofà, a casa nostra.
I ens fa mirar amunt, des del carrer. És aleshores quan ens adonem que no hi ha home, de què només és un pòster, i se’ns escapa un somriure.
És l’efecte que aconsegueixen les imatges del projecte aCarrejant. Joan Linux posa els nostres ulls de lector davant el visor de la seva càmera per ensenyar-nos els carrers de Barcelona i permetre’ns entendre el perquè, o el perquè no, o el des de quan, o el per a què de coses que veiem cada dia i a les que ens hi hem acostumat. S’han convertit en mobiliari i ja ni ens hi adonem.
Ho fa havent escollit una de les dues formes que hi ha de caminar pels carrers amb una càmera fotogràfica a la mà. Una és buscant, com Joan Colom, que a finals dels 50 i principis dels 60 sortia a la caça d’allò que sobresortia als carrers de l’antic Barrio Chino. I el que buscava era eròtic i tabú. L’altra manera és trobant. Passejant per passejar, escoltant música i obrint molt els ulls perquè qualsevol cosa sigui digna de ser descoberta o redescoberta. Com ha fet Linux.
[..]
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.